 |
Hola a tots, companys i companyes!
Em dic Antonia i ja fa un parell d'anys que vaig començar a anar a l'escola d'adults. Després de trenta-dos anys sense estudiar, com us podeu imaginar, no va ser una tasca gens fàcil. Vaig pensar-m'ho molt i també va ser nessessari l'empenta d'algunes persones molt properes i molt estimades.
Quan em van oferir col·laborar en aquest blog i vaig llegir-ne el nom, “Talaia”, de seguida em vaig decidir. “Talaia” és un nom que sempre ha estat i estarà lligat a mi, ja que jo vaig néixer en un petit poble rural d'aquesta illa anomenada Eivissa, Sant Josep de sa Talaia.
Quan jo era petita veia les coses d'una manera molt diferent a com les veig ara. Em semblava que no tenia gaire sort, sempre em fixava en el que tenien els meus companys de classe: roba i sabates de marca, anaven sovint al cinema i de tant en tant feien algun viatge.
A casa érem una família gran i amb pocs possibles, així que la meva meta segons anava creixent era acabar l'escola, l'EGB, que era l'ensenyament obligatori que hi havia en aquell temps i que durava fins als tretze anys, i començar a treballar per guanyar diners i així poder fer tot allò que desitjava. I això vaig fer.
Als dotze anys vaig treballar durant l'estiu i vaig guanyar diners per l'any següent pagar-me el viatge d'estudis. Abans de complir els catorze ja treballava a la cuina d'un restaurant on vaig estar set anys. Encara que era bastant dur perquè a l'estiu no lliurava ni un sol dia durant cinc mesos, he de reconèixer que vaig aprendre molt i m'ho vaig passar molt bé. Els amos havien estat periodistes i tenien molts contactes amb gent famosa a la qual vaig poder conèixer. I també vaig fer bastants viatges amb ells. El lloc que més em va impressionar de tots els que vaig visitar va ser Nova York.
 
Ara que sóc gran i veig les coses des d'una altra perspectiva, m'adono que els meus pares em donaren tot el que podien i fins i tot més. Em donaren el dret a triar el que volia fer amb la meva vida.
Així doncs, des de la meva experiència, m'agradaria animar totes les persones joves i no tan joves que, pel motiu que sigui, en un moment de la seva vida deixaren els estudis sense acabar, que aprofitin l'oportunitat que se'ls brinda des de l'escola d'adults i reprenguin el que deixaren a mitges. Segur que si ho fan amb la il·lusió d'aprendre i no com una obligació, ho aconseguiran.
 
Molts ànims a tots i gràcies per aquesta nova oportunitat!
|
Per saber-ne més
Experimentant a classe de ciències naturals
Participant a les Jornades Culturals
 Sempre a totes les festes  
*Joana Biarnés, una entre tots: L'extraordinària i desconeguda història de la primera fotoperiodista espanyola. Una pionera que es va avançar al seu temps en un món dominat per homes.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada