diumenge, 30 d’abril del 2017

María Jesús Díez



MARÍA JESÚS DÍEZ

Alumna de català A2 i B1
Curs 2016-17




Vaig néixer el dia 5 d’octubre de 1990 a Madrid, després em vaig traslladar a un poble anomenat Arganda del rey, al sud-est de Madrid, on vaig passar 23 anys a casa dels meus pares.
Era una noia petita, pèl-roja, amb molt caràcter i molt inquieta.
La meva infància va ser molt maca, amb moltes amics. Després, quan vaig tenir 13 anys, es va complicar una mica en començar l’adolescència, però no va ser un problema per mi perquè era molt forta.
Vaig tenir moltes aficions com la natació i el ball. Ballar m’agradava molt. Ballava ball modern, flamenc i ballet, encara que m‘agradava més el modern, on podia expressar-me com realment sóc.
L’adolescència va ser una època una mica dura però vaig poder superar-la i aprovar l’educació secundària. Vaig poder passar a batxillerat d’art que m’agradava tant!
Vaig fer moltes pintures i obres d’art aquells anys, ja que tenia molt temps lliure. Ara és més difícil poder trobar una estona per dibuixar, però quan pugui no dubtaré a tornar-ho a fer.
Quan va arribar la selectivitat es van acabar les coses bones! Em vaig passar molt de temps estudiant per aprovar-la.
Vaig aprovar-la i em va costar molt trobar la carrera i la universitat perfecta per mi. Quan vaig trobar-la, vaig decidir fer educació especial ja que m’agrada molt ajudar a tothom. Va ser una de les millors eleccions que he fet a la vida perquè és la meva vocació ara.
Després, quan vaig acabar la carrera, em va ser molt difícil trobar feina i vaig decidir fer una altra carrera: educació infantil. Vaig trobar feina en una associació de persones amb discapacitats, com a monitora d’oci, però va ser com una formació per mi perquè no em va donar gaires diners i no vaig poder independitzar-me encara.
Per aquest motiu, vaig començar a estudiar quiromassatge i massatge tailandès, que em va agradar molt com a afició, però després vaig poder treballar d’això. I així és com vaig pensar a fer la temporada a Eivissa i vaig conèixer aquesta magnífica illa. Vaig venir durant 3 anys a fer la temporada i el tercer any vaig conèixer el meu al.lot.
Quina decisió aquella, que va fer enamorar-me i trobar-me molt completa personalment!
Ens vam traslladar a Madrid a l’hivern i vaig trobar a faltar molt l’illa i vam decidir traslladar-nos de nou a l’illa i així van començar els astres a alinear-se, encara que vaig trobar a faltar molt la meva família per estar allunyada d’ells!
A Eivissa vaig trobar feina en un centre psicopedagògic amb nens petits amb trastorn d’espectre autista, on vaig ser molt feliç. Amb el temps vaig acabar el contracte i vaig haver de buscar una altra feina.
Vaig trobar feina com a acompayant de transport escolar i com a professora de classes extraescolars d’anglès i reforç de totes assignatures en un col.legi.
Des de setembre estic aprenent català perquè el necessito per poder fer classe a les escoles.
Ara acabo de trobar una nova feina en una associació de persones amb discapacitats, que començarà a fer la vida més senzilla a aquestes persones a Eivissa, que abans havien d’anar a altres llocs per poder tractar-se.
M’agrada molt aquesta feina, ja que puc treballar amb aquestes persones, que és el que més m’agrada. Ara mateix estic treballant a Palma de Mallorca per uns mesos per fer una formació. El  juliol seré per Eivissa treballant a Santa Eulàlia en un centre de dia. Tinc moltes ganes de començar allí. Estic molt contenta de poder fer el que m’agrada!
 "L’ensenyament que deixa petjada no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor."  (Howard G. Hendrick)


Per saber-ne més

IMG_20170429_105049.jpg
Una de les meues pintures que més m'agrada

foto de Escola de Persones Adultes d'Eivissa i Formentera - CEPA Pitiüses.
Amb els companys de català A2

1 comentari: