diumenge, 25 de juny de 2017

Trobada participants blog Talaia

Gràcies als nostres "Talaies" que setmana rere setmana des del començament fins al final de curs han donat testimoni de la humanitat compartida de l'escola! Han estat 35 publicacions setmanals, 31 participants de la comunitat educativa del CEPA Pitiüses i prop de 25.000 visites. Entre tots ho hem fet possible.
Aquí teniu el vídeo-resum del que ha estat aquest blog.




Taller de flaó eivissenc, impartit per en Ramón Tur, un dels nostres talaies, a la trobada dels participants del blog.



Recepta del flaó eivissenc (Monxu Montells)

diumenge, 11 de juny de 2017

M. Cruz Martínez

Cruz.jpg 



MARI CRUZ MARTÍNEZ 

Alumna de català B1




          Hola! Em dic Mari Cruz, soc alumna del curs de català B1. 
        En aquesta ocasió vull contar-vos un poc sobre mi perquè em conegueu una mica més.

        Vaig néixer a Badalona un 19 de març de 1978. Els meus pares són d'un poble de Múrcia que es diu Cieza. Diuen d'aquest poble que és la terra del melicotó. Al meu pare li van oferir un lloc de feina a Badalona. Per això els meus pares se'n van anar cap allà. A Badalona van néixer els meus germans grans i jo.



L'any que vaig fer sis anys vam arribar a Eivissa. El meu pare treballava a la construcció i va venir primer a l'illa per un any. Hi havia molta feina i per això la meva mare va decidir venir també a viure aquí i va començar a treballar en un hotel.

          He crescut en un barri molt tranquil, jugant al carrer amb tots els meus amics. Sempre penso que van ser uns anys molts divertits i inoblidables, ja que ara els nens ja no juguen com abans. Als deu anys i mig va néixer una de les meves germanes petites i quasi dos anys després, l'altra. Van ser les meves joguines. 

En acabar els meus estudis d'EGB tenia molt clar que volia ser perruquera. Jo vinc de família de perruqueres i això meu és vocacional. No volia anar a l'institut, així que els meus pares em van apuntar a una acadèmia i hi vaig anar dos anys. Encara no havia fet els setze anys que ja vaig trobar la meva primera feina, de perruquera, és clar. Quina il·lusió! Treballaria d’allò que més m'agradava. Recordo que anava a pentinar i tallar els cabells a tots els meus veïns per practicar.
Vaig treballar dos anys i mig en una perruqueria on vaig agafar molta pràctica, però la cap no volia que tallàs els cabells i aquest és un dels serveis més demanats al saló. Em vaig quedar una mica estancada. Però, per sort, una amiga de l’ofici em va dir que necessitaven gent en una altra perruqueria i cap allí vaig anar jo. Em van agafar i vaig aprendre molt. 

A principis de l'any 2000 el meu pare va morir, molt jove, per una malaltia que tenia als pulmons. Jo tenia 22 anys i les meves germanes eren molt petites, 10 i 12 anys. Una pèrdua molt trista i molt dura. La vida continua i un any després em van oferir llogar un local per a un negoci propi, una perruqueria! M'ho posaven tot molt fàcil i la meva família em va animar molt, així que em vaig arriscar. Avui segueixo amb el meu saló de perruqueria on faig feina amb dues companyes: na Paqui, que fa 11 anys que treballa amb mi, i na Sandra, la meva germana petita, que segueix els meus passos. 

Hem fet pentinats per pasarel·les de moda, com Adlib, durant 5 anys seguits. També hem participat en desfilades benèfiques amb AECC. Aquest Nadal hem dut a terme una iniciativa molt polida. Vam separar una part dels diners que cobràvem als nostres clients/es durant tot el mes de desembre i també vam posar una guardiola a la perruqueria per a donacions voluntàries i amb els diners recollits vam fer una donació a APNEEF per ajudar una mica els nens amb problemes, malalties rares, etc.

 

         Tornant una mica cap endarrere, l’any 2002 vaig conèixer el que avui és el meu marit. El vaig conèixer d'una forma molt divertida: fent una broma al cosí d'una amiga per missatge de text. Ells eren els que em feien la broma a mi. Ell és d'un poble de Tarragona que es diu “Miami platja”! Ha, ha, ha, sí, com sona! Quan van passar sis mesos ell va trobar feina a Eivissa i va venir a viure aquí. Ara ja fa catorze anys que estam junts, dels quals 9 anys de casats. Tenim dos fills que són uns “trastos”, però molt, molt afectuosos. Som una família molt corrent. Vivim al dia. Ens agrada sortir a passejar pel camp els caps de setmana. Quan arriba el bon temps anem a la platja a jugar a la pilota. De vegades, anem al cinema.

 

             L'any passat vaig començar a estudiar català perquè necessitava sortir de la rutina diària. M'agradaria estudiar un grau superior de perruqueria o estètica per fer classes a un institut. No sé si ho aconseguiré, però ho intentaré. Ha set un plaer compartir un poc de mi amb tots vosaltres.
Salut per tots!

Per saber-ne més




Cruz 2.jpg 

Cruz 3.jpg

Cruz 4.jpg



diumenge, 4 de juny de 2017

Paqui Torres (2)

Na Paqui Torres ha volgut ampliar la seva entrada al blog amb aquest vídeo tan polit. Gràcies, Paqui!