diumenge, 19 de novembre del 2017

Francisca Vidal Prohens




Francisca Vidal Prohens,
alumna de Català B1.
Curs 2017-18.


El meu nom és Francisca Vidal Prohens, som mallorquina de naixement i eivissenca d’adopció. La meva vida ha tingut diverses etapes, de fet, podríem dir que tres: de formació, laboral i jubilació.

Etapa mallorquina de formació. 

La infantesa i l’adolescència van passar tranquil·lament a Palma de Mallorca. Vaig fer preparatori i batxillerat a las Teresianes. Després m’havia de decidir entre les tres possibilitats que hi havia aleshores sense sortir de l’illa: Magisteri, Comerç o Belles Arts. Vaig escollir Magisteri. Al finalitzar el tercer curs va arribar el primer ensurt. Al meu pare, que era militar, el varen destinar a Eivissa i per mi allò significava deixar enrere els meus amics, família, part de la meva vida, etc.




Etapa eivissenca laboral. 

Quan vaig arribar a Eivissa no conexia ningú. Em vaig matricular a l’escola d’Arts i Oficis a dibuix artístic i a classes de francès i d’anglès, tot em va servir per contactar amb persones de la meva edat. 
Als dos mesos de l’arribada em varen oferir treballar a l’oficina d’AVIACO, i vaig acceptar immediatament. Varen ser uns anys inoblidables, feia el que més m’agradava. 
Va passar el temps i vaig conèixer un eivissenc molt especial per mi i ens vàrem casar. 
Després de treballar cinc anys, em varen passar a IBERIA de Cap de Reserves i Monitora de Sistemes de reserves Resiber i Amadeus, adreçats al personal de la companyia i a les agències de viatges d’Eivissa i Formentera. Més tard vaig anar a l’aeroport de Cap de Servei de Facturació fins a la jubilació.


Etapa eivissenca de jubilació. 

Pot ser que hi hagi persones que considerin la jubilació com una mena d’alliberació. Per mi va ser tot el contrari, però vaig passar pàgina. Em vaig matricular a la Universitat per a Majors i a les TIC de Noves Tecnologies. Actualment també vaig a classe de català al CEPA Pitiüses per aprendre escriure. 

Els meus entreteniments són: el jazz, Leonard Cohen (poetes a Nova York), la novel.la de viatges (Javier Reverte), la novel·la negra (Andrea Camilleri), etc. 

En fi, tractaré d’estar activa mentres les circumstàncies m’ho permetin.

Per saber-ne més

En aquesta anècdota que ens explica na Francisca veiem com ha canviat l'aeroport d'Eivissa.

Una tarda, que plovia molt, l’autobús va tornar de l’aeroport amb tots els passatgers que no havien pogut embarcar. Cansats, impacients i remullats varen preguntar:
- Quan sortirà el proper vol cap a Barcelona?
- Lamentablement l’aeroport está tancat. -va respondre l’empleat.
- Què vol dir això que està tancat?
- Es tracta de la pista d’aterratge que és de terra i s’ha enfangat, conseqüentment no pot haver-hi trànsit aeri fins que s’assequi -es va afanyar a respondre l’empleat. 
- I quan será això? 
- Si deixa de ploure demà, si no ja veurem. -va respondre l’empleat, tot desitjant que no plogués més. 
- Fins demà! -va dir tot seriós el passatger. 
- Bona nit, estigui bo! -va dir l’empleat. 
Per sort, al dia següent va sortir el sol i l’avió va poder despegar normalment.



1 comentari:

  1. Francisca, content de veure que el blog Talaia segueix viu i content de conèixer-te un poquet més, companya de la UOM.
    Estudia molt, no tenguis vergonya dels errors que tots hem fet al principi, aprèn molt i APROVA l'examen de B1. El curs vinent hem de fer el B2 junts.
    Un petonet per l'Anna. Us enyor molt.

    ResponElimina