dilluns, 18 de desembre de 2017

Boubakeur Chaouche



En aquesta nova entrada del blog rescatem el format de l’entrevista per conèixer una mica més un dels nostres alumnes de l’últim curs d’ESPA.
Boubakeur va néixer a Algèria però viu a Eivissa des de l’any 2003. Combina la feina i els estudis amb el seu gran hobby: l’escalada.

  •       Conta’ns una mica més sobre els teus orígens

Bé, vaig néixer a Algèria, però quan tenia 13 anys, vaig venir a Eivissa amb la meva família. Vam estar dos anys aquí i després ens vam tornar a mudar a València. Però, quan vaig complir 18 anys, vaig decidir tornar a l’illa i sóc aquí des d’aleshores.
Visc a Sant Miquel, a l’hivern faig feina de jardiner i a l’estiu de repartidor. Vaig començar a estudiar al CEPA Pitiüses l’any passat, amb l’objectiu d’obtenir el graduat escolar per poder presentar-me, en un futur, a les oposicions de bomber.
En acabar l’ESPA cursaré els estudis necessaris per ser guàrdia forestal, que de cara a les oposicions de bomber et dóna punts.

  • Sabem que t’apassiona l’escalada i volem que saber-ne més, d’aquest esport. Com el vas descobrir?

Quan vaig celebrar el meu 20è aniversari, el meu cosí em va proposar anar a fer escalada. Es pot dir que va ser ell qui em va introduir en el món de l’escalada. Quan vaig provar, vaig saber que havia descobert el meu esport.
  • Amb quina freqüència practiques l’escalada?

Sempre que puc, normalment aprofito els caps de setmana, que és quan més temps lliure tinc per sortir a escalar en roca. Al rocòdrom hi vaig entre setmana.
  • Quin tipus de material utilitzes per practicar aquest esport?

Per a l’escalada en roca, que és l’esportiva, necessitem corda (mínim de 30 m) que sol ser dinàmica per esmotir la caiguda, arnés, peus de gat (sabates) i magnesi per a les mans. El casc també és un element important de protecció.
  • Segueixes algun tipus d’entrenament per poder practicar aquest esport?

Sí, l’entrenament i la constància són importants. En l’escalada hi ha diferents nivells i graus de dificultat. El nivell inicial és 5 i va augmentat en funció de la dificultat de les vies, els passos que hi ha d’un punt d’ancoratge a un altre, la grandària del punt d’ancoratge i la quantitat d’ancoratges de la via (el nivell més fàcil és amb els punts d’ancoratge grans i poca distància dels uns als altres). Per tant, si vols superar-te i ser capaç de fer vies més complicades, és recomanable entrenar tant en exterior com en rocòdrom, així com fer exercicis de pes.
  • Practiques l’esport sol? O amb amics?

Amb amics, sempre amb amics. De fet, l’última sortida que vaig fer a Albarracín (Terol) la vaig fer amb 26 amics escaladors eivissencs.
  • Quins són els millors llocs per practicar escalada a Eivissa?

Normalment anem a escalar a Sa Pedrera (Atlantis). Però també hi ha altres llocs molt populars entre els escaladors com Punta Aubarca (Torres d’en Lluc) o el Penyal de S’Aguila.
  • Hi ha algun club oficial d’escalada a Eivissa? O només sou aficionats?

Sí, bé, de fet hi ha dos clubs oficials d’escalada a Eivissa. Sovint ens reunim i escalem junts.
El club és un club federat, principalment per temes de seguretat en cas de que hi hagués algun rescat.
Tenim un president, però la resta de socis treballem conjuntament per tirar el club endavant.
La nostra “seu” és el rocòdrom d’Es Viver, el manteniment del qual corre a càrrec del club tot i ser una instal·lació de l’Ajuntament.
Entre algunes de les activitats que organitzem hi ha l’escola infantil d’escalada.
  • I fora d’Eivissa has anat a qualque lloc a fer escala?

Sí, he escalat per Alacant, València (Chulilla), Castelló (Montanejos), Terol (Albarracín) i Catalunya (Margalef, Siurana).
Tinc un amic a Alacant, cada any vaig a visitar-lo i anem a escalar a diferents llocs.
  • Per què t’agrada aquest esport?

Per la sensació d’adrenalina i els nous paisatges que descobreixes.



divendres, 1 de desembre de 2017

Sortim a la revista Entera2.0!

La revista digital Entera2.0 de l'Associació Espiral dedica un monogràfic a l'Aprenentatge al llarg de la vida i publica l'article Blogs que fan comunitat: l'experiència del blog Talaia del CEPA Pitiüses d'Eivissa. (pàg. 55-72)

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!